Joan Antoni Martínez, és educador social, mestre i psicopedagog. Treballa en un centre penitenciari de la Generalitat de Catalunya des de l’any 1989 i com a educador social des de 1991. Tanmateix, es tutor del grau d’Educació Social a l’UOC.

El passat 21 de març, per twitter, llançava la pregunta a aquest educador social, “Joan, Segun em va suggerir fer-te una edusoentrevista… estaries disponible????”… Acte seguit, ja un parell d’educadors i educadores socials comentaven i pressionaven un poc al Joan, “Espero que digui q si!!Es un dels meus mestres!!!“, “digues que si Joan Antoni, tens molt a aportar!!!!!“,… poc després, Joan estava acceptant la nostra proposta… Després d’uns dies per quadrar com fer l’edusoentrevista, finalment, el passat 26 de març tenia lloc aquesta entrevista, la qual, també la podreu trobar al twitter cercant #edusoentrevista

Gràcies Joan, pel teu temps i la teva dedicació!! i també, gràcies a aquelles persones que vareu estar seguint aquesta entrevista!!

  • Qui eres? A què et dediques? On fas feina?

 Vejam, treballo com a educador social a un centre penitenciari català.

  • Quants anys portes professionalment en l’educació social?

Porto des de l’any 91 als serveis penitenciaris com a educador.

  • Per què vares estudiar Educació Social? Optaves a altres alternatives?
No vaig estudiar Educació Social, tinc l’habilitació del CEESC. Els meus estudis són magisteri i psicopedagogia.
  •  En què consisteixen els teus treballs?

A l’entrevista que varen fer a la Montse Sánchez ja us explicava en què consistia la feina de l’Educador/a Social a presons. A grans trets, consisteix en una part d’atenció individualitzada i una altra de treball grupal.

  • Podries qualificar el teu treball? Com ho valores?

Com valoro la meva feina? Bé, la valoro com a necessària, com una part de la funció social que ha de tenir el compliment de condemnes i tal com demana la constitució…

  • Quina part és la que més et motiva? I quina la que menys?

La interacció amb els interns m’agrada molt, veus històries de vida força interessants i fora del comú. La que menys em motiva és tota la burocràcia i la dèria per l’avaluació dels riscos que tenim ara per ara. A presons, com en justícia juvenil, estem ara immersos en la gestió de les poblacions enlloc de donar sortides.

  • Què s’exigeix o què s’espera d’un professional de l’educació social?

Des de la perspectiva de les presons hi ha una gran confusió respecte allò que s’espera dels Educadors/es Socials, d’aquí que l’ampli ventall de tasques que portem a terme sigui prou definitori de la nostra indefinició.

  • Quina metodologia fas servir al teu dia a dia, en la teva tasca professional?

Quant al treball grupal, utilitzo la metodologia de l’Animació Sociocultural, porto un aula d’ordinadors amb l’objectiu d’intentar que la bretxa digital no arribi també als interns. És una altra manera de trobar lligams amb el món.

  • La teva forma de treballar, deriva d’allò que has après acadèmicament? O és una qüestió d’aprenentatge personal?

Mireu, hi ha uns principis que sí que els arrossegues des de la formació inicial, però hem de tenir en compte que l’aprenentatge informal és molt important, tant és així que suposa el 80% del que hem après. L’aprenentatge que fem dels companys és molt important!!

  • Desenvolupes propostes innovadores? O ja està tot predissenyat?

Com a innovador respecte els companys sí que hem tirat endavant un projecte de comunitat de pràctica d’Educació Social al voltant de la plataforma ecatalunyaque ens ha permès elaborar contingut propi dels Educadors/es Socials. Cal dir que hi ha contingut predissenyat, però que està farcit d’una perspectiva psicologista aliena als ES…

  • Quines són les principals dificultats en l’educació social, a l’hora de desenvolupar propostes innovadores?

La principal dificultat són els objectius de la organització, si aquesta és molt directiva encara més!!

  • Però, quins són els majors èxits aconseguits a l’emprar propostes innovadores?

De la nostra experiència, el major èxit crec que ha estat estrènyer noves i velles relacions entre professionals, és a dir, comprovar que compartim objectius comuns i ens adonem que coincidim en molts diagnòstics. O sigui que són “èxits” relatius, que ponderen poc en el mercat de determinada visió del servei públic.

  • Si haguessis de canviar d’àmbit, cap a quin ho faries? Perquè?

Uisss, no sé, crec que m’agradaria barallar-me amb adolescents a Justicia Juvenil, em fa l’efecte que són més agraïts.. o no…

  • Què en penses de la incidència de les noves formes de comunicació i les xarxes socials i la seva influència en la societat?

Que estem immersos en una revolució semblant a l’agrària o la industrial. Estan canviant les formes no només de comunicar-nos sinó d’aprendre i formar-nos. És fonamental que els ES estem a la primera línia d’aquesta revolució.

  • Es pot fer ús d’aquestes formes de comunicació i xarxes socials des de l’educació social? Com?

Clar que sí, començant amb una actitud que faciliti la comprensió dels canvis que s’estan produint.

  • Amb què et quedes fins ara de la teva experiència professional?

Vejam, em quedo amb els companys/es que m’han ensenyat a anar una mica més enllà i a què la força del grup, és formidable quan ens conjurem. 

  • Quina ocasió, fet, persona, anècdota,… tens més present?

Buf, tinc presents moments bons i dolents, la majoria bons, la memòria és el que té… recordo un intern [mode batallita de l 'avi on] amb especial carinyo, perquè va ser el que em va introduir l’any 91 en les TIC… és el que té el nostre àmbit que has de venir amb la teva caixa d’eines de casa.

  • Quan et diuen, “educació social, això què és, això per a què serveix?” Què els hi contestes?

Hehehe, quina feinada que ens dona respondre a la pregunta. La veritat és que fem circumloquis i costa. En el cas de presons intento passar d’allò més concret (orientar, acompanyar, vincular) a allò més genèric… Per a què serveix? Amb la lluita que tenim ara plantejada per a què hi hagi menys delinqüència, cosa que s’està oblidant des del govern actual…

  • Què o qui ha fet que et dediques a l’educació social? Perquè segueixes enganxat a l’educació social després de tants anys?

Segueixo l’estela de l’Educació Social perquè, en primer lloc, crec que és una bona estratègia per atansar-nos a molts grups. D’una altra banda, perquè la necessitat també et demana subsistir ;) i per acabar perquè vinc d’una tradició de moviment veïnal que fa que creguis en la gent.

  • Sonia Fuertes preguntava sobre els reptes (actuals i futurs) de l’educació social. Incidència en les polítiques socials?”

Reptes? Com diu @SegunMoyano ens hem de reconèixer com a educadors socials al marge del lloc de treball que  ocupem cadascú. Hem de creure en allò que fem i explicar-lo. hauriem d’escriure la nostra pròpia història i incidir perquè fos així.

  • Què vols que li preguntem al proper entrevistat/da?

Doncs mira, hi ha un tema en el qual m’agradaria aprofundir que és el de l’ètica professional, com el planteja, quins han de ser els nostres límits quan parlem de les persones? Els estils de vida són tema nostre?

  • I, per últim… algun comentari dirigit a aquells/es que estem estudiant educació social actualment?

Uisss, a veure, l’altre dia escoltava una reflexió al voltant de la formació de futurs Educadors/es Socials, la realitat no s’adequa a les teories, no podem encabir la realitat dins dels marcs de les teories, alerta!