Núria Llopis, és persona i educadora social. Treballa com educadora social a la Model i també ha estat tutora i consultora de Justícia, conflicte i educació social a la UOC, així com professora a la UNED, o com ella mateix es presenta a twitter: “Educadora i pedagoga social. Treballo amb persones amb problemes amb la justícia. Apassionada d’aquest camp. Reinventant-me constantment.” Tanmateix, gestiona el bloc “Diari de les bones notícies” on diàriament comparteix una bona notícia, perquè com ella explica avui ha sortit el sol i demà…demà, més.

Ja feia algun temps que li havia proposat fer-li aquesta #edusoentrevista, diversos han estat els missatges per tal d’explicar-li el funcionament de la mateixa, i finalment, el passat dia 9 d’abril acceptava oficialment la seva participació.

Vaig tenir l’oportunitat de conèixer a la Núria gràcies a la xarxa, mitjançant LinkedIn allà al desembre de 2011, raonant al voltant d’aquestes #edusoentrevistes que començaven a veure la llum… Recorde com des d’un primer moment em va transmetre la seva il·lusió per aquest projecte, encoratjant-me a tirar-lo endavant,… i fins i tot, ajudant-me amb la redacció d’algunes preguntes… Mesos després tornarem a coincidir per twitter, i no serà fins el semestre passat quan la vaig tenir com a consultora.

Aquesta entrevista, ha estat realitzada hui, 11 d’abril, en temps real mitjançant twitter (la podeu trobar si busqueu el hasthag #edusoentrevista)… i només acabar diversos han estat els comentaris d’agraïment per companys d’estudis… Només donar les gràcies a Núria pel seu temps i dedicació a la construcció d’aquest projecte, i com no, espere que tots i totes gaudiu de la seva lectura i vos siga d’utilitat per conèixer encara més la nostra professió i les persones que hi son al darrere…

  • Núria LlopisQui ets? A què et dediques? En què treballes? 

Núria, educadora i pedagoga social. Actualment, treballo  com educadora social a presons. Col·laboro amb el grau d’educació social a les universitats de la UOC i la UNED, i participo del projecte de tutorització d’alumnes de pràctiques d’educació social en el CEJFE

  • Quants anys portes professionalment en l’educació social?

Vaig començar a treballar al 95, a 1r de carrera, amb gent gran i temes de dinamització comunitària en una Xarxa d’Intercanvi de Coneixements del districte de Ciutat Vella a Barcelona.

  • Per què vas estudiar Educació Social? Vas optar per altres alternatives?

La veritat és que no ho sé. Sempre m’havia decantat pel periodisme i la idea romàntica de fer maletes i marxar a un país àrab a treballar. Un matí, a COU, l’interruptor de l’ #educaciósocial va fer “on” i el del periodisme “pause”. Encara no ho sé perquè i mira que  m’ho he preguntat moltes vegades

  • Què o qui ha fet que et dediquis a l’educació social? Per què segueixes enganxada després de tants anys?

Per ego: perquè m’agrada, perquè hi crec, perquè hi ha canvis, perquè m’omple, perquè enganxa.

  • En què consisteix el teu treball?

La feina a presons és la de l’acompanyament individual, la dinamització i conducció de  grups mitjançant la creació i aplicació de programes socioeducatius i el treball en equip i de coordinació amb els equips interdisciplinars. Actualment, imparteixo el programa d’orientació laboral. La feina a la universitat és la d’acompanyar als alumnes durant el seu procés pel que fa a la tutoria i la de guia en assignatures del grau.

  • Podries qualificar el teu treball? Com ho valores?

Apassionant, creatiu, humil, de dubtes, d’alegries, d’impotència, de reaccions inesperades, de desconeixements de realitats, de realitats que superen la ficció, de portes que s’obren i de vivències. És un treball que batega i que està viu

  • Quina part és la que més et motiva? I quin la que menys?

La millor part, sens dubte, el contacte directe amb les persones. Quan et col·loques davant de l’altre amb completa ignorància respecte aquest i no saps mai què succeirà. La part que menys em motiva és la limitació del temps en les relacions educatives, la burocràcia perquè sí i les avaluacions quantitatives sense sentit.

  • Què s’exigeix o s’espera d’un professional de l’educació social?

Depèn de la persona que esperi: els idealistes, que l’educador “canviï el món”, els incrèduls i desconfiats que les persones amb qui treballa l’educador no molestin i no facin soroll. Jo espero d’un educador que es mulli i es posicioni.

  • Quines metodologies uses en el teu dia a dia, en la teva tasca professional?

En l’organització de la feina, empro la planificació, la flexibilitat i el treball en equip. En l’acció educativa, el diàleg, el silenci, les pauses, l’assentiment, els dubtes, les reformulacions. El que més em costa és l’avaluació. La praxis és frenètica i em costa fer l’stop i autorevisarme.

  • La teva forma de treballar, deriva del que has après acadèmicament, o és una qüestió d’aprenentatge personal?

De les dues necessàriament. La titulació et dóna les eines bàsiques, el treball les taules i el reciclatge et manté en la teva posició de peó. Anys després d’haver finalitzat la carrera, en algunes situacions, encara em sembla escoltar la veueta en off de la professora Hebe Tizio que em diu “porque la distancia profesional entre el educador y el sujeto educando…” jajajaj … quins moments!

  • Desenvolupes propostes innovadores o ja està tot predissenyat?

Crec que quan et trenques el cap pensant i provant perquè l’altre s’apropi i desperti l’interès, alguna cosa hi ha d’innovació i alguna cosa està més que vista. La societat canvia i les persones amb qui actuem també. Per tant, la innovació és l’ imperatiu constant, desitjat i necessari.

  • Quins són les principals dificultats en l’educació social, a l’hora de desenvolupar propostes innovadores?

Per la banda de la institució, la por a sortir a la premsa. Per la banda dels professionals, la por a la resposta de la institució davant una actuació professional determinada i actituds de desídia, desconfiança, inseguretat, cansament, apatia, etc

  • Però, quins són els majors èxits que has aconseguits en emprar propostes innovadores?

Els que han provocat resultats inesperats, aquells que mai hagués pogut suposar …

  • Si haguessis de canviar d’àmbit cap a què ho faries? Per què?

Em costa imaginar. Me n’aniria a una illa o a un país de costums diferents. Llegiria, escriuria… és complicat, segurament em fotria de gana.

  • Què penses de la incidència de les noves formes de comunicació i les xarxes socials i la seva influència en la societat?

Positiva si aprenem a fer-ne un bon ús, si la dosifiquem i si entenem d’on prové la informació i perquè. Negativa si caiem en l’exhibicionisme

  • Es pot fer ús d’aquestes formes de comunicació i xarxes socials des de l’educació social? Com?

S’ha de fer ús i s’ha d’ensenyar a fer un bon ús, perquè precisament són instruments de comunicació. A presó em trobo amb un grapat d’interns que a l’exterior tenen facebook, xategen per messenger i disposen d’un smartphone. Però quan els demanes que obrin un compte de correu o que insereixin un currículum en un portal d’ocupació, molts reclamen la presència de la dona, del cunyat o del fill per fer-ho.

  • Amb què et quedes fins ara de la teva experiència professional?

Em quedo amb el Chele, el Víctor i la Lídia, el Manuel, el Pau, l’Antonio, la Loli, l’Alejandro, el JM, el José Antonio, l’Agus, l’Ernesto…

  • Quina ocasió, fet, persona, anècdota… tens més present?

ufff…. te’n podria explicar moltes! 1 recent, impersonal i trista: sortia del centre, 23h, C/ Entença desert… Rere la porta d’entrada principal a la Model un ex-intern dóna cops i crida “deixeu-me entrar! vull entrar!!” Volia tornar!??!!! aquí tenim un problema social

  • Quan et diuen, “educació social, això què és, això para què serveix?” Què els contestes?

Més aviat em diuen “assistenta”? i llavors els expliques que no, que una cosa són els #treballadorssocials i una altra els #educadorssocials. Mai ho entenen. Els acabes explicant la diferència , que si el contacte directe, que ets un facilitador…. posen cares. Però hem d’estar contents amb la feina feta aquests anys amb la creació de la diplomatura d’ #educaciósocial. La societat ens coneix i una part ens reconeix. Hem avançat molt d’ençà els #EdusoInicis ;)

  • Roberto Bañón deixava aquesta pregunta “Què creus que és millor: Que els educadors socials canviïn cada cert temps d’àmbit o que romanguin més en el mateix en honor d’una major especialització?

Depèn, l’especialització és positiva però pot acabar generant malestar i el moviment és necessari però pot produir angoixa. A mi m’agrada el moviment en diferents àmbits perquè m’obliga a posar el compte km a 0

  • Què vols que li preguntem al proper entrevistat / a?

Una reflexió que els @EducaBloguer retwittejaven fent referència a Raúl Castillo, educador i pedagog, que em va semblar més que adequada, sobretot pel que fa a la pràctica professional del dia a dia: “¿Es el #educadorsocial un artesano capacitado para tapar ciertos huecos o vacíos?”

  • I, finalment… algun comentari dirigit a aquells / as que estem estudiant educació social actualment

Aprofiteu, exprimiu els professors, pregunteu, sigueu inquiets, compartiu, dubteu…com a futurs #educadorssocials, practiqueu l’art de la prudència i la humilitat. I sobretot, mai deixeu de creure en allò que feu. No és #educadorsocial tot aquell que té el títol sinó aquell que la practica amb passió.