I per fi va arribar el primer dia… Recordeu el vostre primer dia de col·legi?, Institut?, Universitat?,… Supose que així podria descriure els nervis inicials mentre em dirigia caminant al meu nou lloc de treball…

El meu lloc de treball? És veritat! encara no vos havia explicat on estic treballant ara… Després de molts currículums enviats, d’alguna que altra entrevista,… m’han contractat com a educador social en un Centre Obert, ací a Barcelona… La veritat, després de quasi un any en l’atur, i diversos anys d’estar treballant en allò que no era per a mi, ja tenia moltes ganes de tornar al camp de batalla… Tenia ganes d’allò que comentava Confucio, “tria un treball que estimes i no treballaràs un dia més de la teua vida“… I després d’anys de tècnic de joventut, de monitor, animador, educador,… tenia mil ganes de treballar com a educador social

Por, nervis, il·lusió, ganes,… crec que així em sentia al principi, abans d’arribar, tot aquest cap de setmana… Content, satisfet, il·lusionat, cansat,… així era com em trobava en eixir per la porta…

Treball com a educador, treball amb xiquets i xiquetes, en un equip d’educadors i educadores joves… Què més puc demanar? ja us aniré explicant a poc a poc… però, des d’avui, el blog comença un nou camí… des d’avui, anirem explicant les reflexions d’un educador social en actiu!!